Rèquiem Barroco V. Charpentier

En el Concert d’avui, el que serà el setè Concert dedicat als Rèquiems i el cinquè dedicat als Rèquiems del Barroc.

Ens centrarem en un dels més coneguts autors de Rèquiems d’aquesta època i d’aquest estil, el compositor barroc francès Marc Antoine Charpentier. Serà l’últim dels Concerts dedicats als rèquiems del Barroc, per continuar, ja en el pròxim Concert, amb els Rèquiems del Classicisme.

Context històric i musical

Com ja probablement haureu notat, la música barroca en els períodes mitjà (1603-1680) i tardà (1680-1730), un gènere brillantment conreat als Estats alemanys protestants, no ens ha donat cap Rèquiem important durant aquests períodes en aquests estats on el protestantisme tingué hegemonia. Probablement és degut al que mencionàvem en Concerts anteriors sobre la influència del Concili de Trento i el Luteranisme en la música religiosa.

Per a la música litúrgica, la Reforma de Luter va significar un gran canvi en diversos aspectes. El principal va ser la participació dels fidels al cant religiós. Mentre en la música litúrgica catòlica-romana aquesta tasca es va reservar a sacerdots o músics professionals, Luter va trencar amb aquesta estricta norma i va transformar la música religiosa en un regal diví al poble creient. Per Luter, la música litúrgica no era només per a sacerdots i cors distants, sinó que estava “al costat de la teologia” i era “un regal de Déu”, de manera que el creient tingues l’opció d’aprendre, a la vegada que d’expressar els seus sentiments a través del cant. Així, en la reforma de Luter, a fi de facilitar la intervenció dels fidels, es procedí a una simplificació de la música perquè fos més accessible a tots els intèrprets. I encara més important, es va procedir a la traducció dels textos eclesiàstics a la llengua vernacla, en aquest cas, a l'alemany. Això va fer que es deixés de fer música en llatí i que es creessin nous gèneres en la música religiosa: Himnes, Corals, Motets, Oratoris, Passions..., en detriment de les Misses i, per tant, dels Rèquiems.

Posteriorment, ja en el Classicisme vienès de la catòlica Àustria, les coses, pel que fa a la música religiosa, ja no segueixen sent exactament així i es tornen a produir importants canvis.., però d’això ja n’anirem parlant en els següents Concerts que dedicarem als Rèquiems del Classicisme...

Compositor

Marc Antoine Charpentier es un bon conegut de tots vosaltres, puix que us ha acompanyat i ha entrat a casa vostre un munt de vegades, moltes fins i tot sense demanar-vos permís. Deixeu-me que us el presenti...:

i “et voila”..... aquest és el senyor Charpentier, un vell conegut, oi... A què sí que us ha entrat moltes vegades a casa a través d’aquella caixa tonta que teniu al saló?

Aquesta presentació és el Preludi del seu Te Deum, una obra que si teniu temps us aconsello escoltar sencera. Però avui escoltarem un dels seus Réquiems, probablement el més conegut, la “Messe des morts à 4 voix et symphonie” (H.10).

Ara que l’Eurovisió ja ens ha ajudat a ubicar en Charpentier, vejam qui era...

Marc-Antoine Charpentier, nascut el 1643, a París o prop de París i mort el 24 de febrer de 1704 a París, va ser un gran compositor francès de l’època del barroc que tingué la mala sort de ser coetani amb el seu col·lega Lully, qui tenia tant de bon músic, com de “mala llet” i infuencia en la Cort, per perjudicar els seus competidors (Lully era qui “remenava les cireres” en el panorama musical francès, sobretot en l'operístic, intentant sempre perjudicar els seus rivals).

 Va ser el coneixement de la música de Giacomo Carissimi a Roma, on diuen que Charpentier es trobava estudiant pintura, el que va inclinar la vocació de Charpentier cap a la música. Deixeble d'aquest mestre italià, a la tornada a París, el 1672, Molière el va prendre com a compositor de la seva companyia de teatre, cosa que li va guanyar l'enemistat de l'influent Lully, que fins aleshores havia estat el més directe col·laborador del dramaturg.

Charpentier va escriure per a Molière la música d'espectacles com “El malalt imaginari” i “El misantrop”, però la mort de Moliere, a la quarta representació del Malalt Imaginari, i “les maniobres” de Lully complicaren la vida al nostre músic. El 1679 va ser nomenat mestre de capella del Delfí, càrrec que havia perdut a conseqüència de l'oposició de Lully. Finalment, des de 1698 fins a la seva mort, va ser mestre de capella de la Sainte-Chapelle de París. En les seves “tragèdies sagrades”, escrites per a la comunitat jesuïta de París, Charpentier va establir l'oratori a França. En oratoris com el “Filius prodigus” (fill pròdig), “Sacrificium Abrami” i la seva obra mestra, “Le Reniement de saint Pierre” (La negació de Sant Pere), integra amb èxit l'estil italià de Carissimi amb el seu estil francès nadiu.

Va sobresortir també a l'òpera, faceta a la que va deixar títols com Les arts florissants (1673), Actéon (1690) i Medée (1693). La seva obra està marcada pel lirisme, la polifonia hàbil i l'ús sensible dels recursos harmònics. A més dels seus oratoris i obres escèniques (16 òperes, moltes pastorals), Charpentier va compondre motets elaborats amb cor, solos i orquestra per a la capella del Delfí; un Te Deum; un Magnificat; 12 misses i altres obres.

Si no fos perquè em faria pesat us proposaria escoltar moltes de les misses de Charpentier (posats a ser pesat, us ho recomano moltíssim!, almenys, ja que estem amb els Rèquiems, les seves tres misses de difunts). Totes les Misses de Charpentier són excepcionals, de fet és l'únic compositor francès del moment que té un gran interès en el gènere de la Missa, en una època en què aquest gènere estava més aviat relegat. La seva producció (onze Misses vocals i una instrumental) continua sent excepcional des de qualsevol punt de vista. No és menys excepcional la varietat pel que fa a la plantilla, el destí litúrgic i el seu llenguatge: estil concertant (Missa a 8 veus, 8 violins i flautes, Missa a 4 veus, 4 violins, 2 flautes i 2 oboès per a Mr Mauroy, Missa Assumpta est Maria, Missa Sex vocibus cum simphonia); policoralitat (Missa a quatre cors); Misses de difunts (Messe pour els trépassés, Messe des morts à 4 voix, Messe des morts à 4 voix et symphonie); monodia i fabordó (Messe pour le Port-Royal); tècnica de paròdia (Messe de minuit).

Ja que tot no pot ser, us proposo escoltar una d’aquestes tres misses per difunts. Us proposo el Rèquiem titulat la “Messe des morts à 4 voix et symphonie (H.10) que és a la que dedicarem el Concert d’avui.

Rèquiem “Messe des morts à 4 voix et symphonie (H.10)"

La Messe des morts a 4 veus (H 10) va ser escrita l’any 1695 en memòria de François-Henri de Montmorency-Bouteville, militar i aristòcrata francès mes conegut com el Mariscal de Luxemburgo (París, 8 de gener de 1628 - Versalles, 4 de gener de 1695). És la tercera missa per als difunts de Charpentier i l'orquestra ocupa una posició molt important, ja sigui introduint o acompanyant les parts vocals.

Us proposo escoltar la versió dirigida pel violista belga Philippe Pierlot Duració: 30 minuts

El seu minutatge és:

Requiem Aeternam 0:00

Kyrie 2:22

Dies Irae 9:08

Tuba Mirum 10:41

Séquence 12:20

Recordare 14:12

Confutatis, Maledictis 17:13

Lacrimosa 20:06

Domine Jesu Christe 21:11

Sanctus 22:55

Pie Jesu 21:20

Agnus Dei 26:35

Res més, que gaudiu del concert i que la música sempre us acompanyi!

Jaume

---