Rèquiem Barroc IV. Jean Gilles

El d’avui serà el sisè concert del cicle de concerts dedicats als Rèquiems i el quart dedicat al rèquiem del Barroc.

El dedicarem a escoltar el Rèquiem de Jean Gilles, el deixeble i successor d’André Campra com a mestre de música de la Catedral de St Etienne a Toulouse.

Jean Gilles (8 gener 1668 – 5 febrer 1705). Nascut a Tarascon, al departament de Boques del Roine i a la regió de Provença. Després de rebre la seva formació musical com a corista a la catedral de Saint-Sauveur d'Aix-en-Provence, va succeir el seu mestre Guillaume Poitevin com a mestre de música. L’any 1697 va esdevenir mestre de música a la catedral de St Etienne de Toulouse, com a successor d'André Campra. El seu estil musical va estar influenciat per Campra, com la majoria dels músics de la seva època. Va compondre el Rèquiem que escoltarem, però també 1 Te Deum, 24 “grands motets”, 5 “motets for grand choeur”(*), 3 salms i Leçons de ténebres (**).

D’André Campra ja vàrem escoltar el seu Rèquiem en el primer dels concerts dedicats als Rèquiems del Barroc. El que escoltarem en el Concert d’avui, el Rèquiem de Jean Gilles, probablement fou escrit als voltants de l’any 1700 i, independentment que a mi m’agrada molt, és un Rèquiem que va ser molt interpretat, estrenant-se en el funeral del compositor (1705).

Sobre les circumstàncies que envoltaren la seva composició, es diu que havent mort dos consellers del Parlament de Toulouse, els seus dos fills ordenaren una missa de Rèquiem a Jean Gilles. Gilles accepta l’encàrrec, demanant un temps de sis mesos per a la seva composició. Els fills acceptaren aquest retard i li pagaren una bestreta de deu lluïsos d'or, però es retractaren quan la missa fou escrita. Segons sembla, Gilles volia molts més músics que els que estaven a càrrec a Saint-Étienne i que els administradors de la cerimònia es van negar a pagar: això hauria irritat Gilles que va decidir que la seva missa només s'escoltaria després de la seva pròpia mort.

I així va ser: Jean Gilles va morir prematurament a l'edat de 37 anys i es va cantar la missa per primera vegada al seu funeral el 6 de febrer de 1705, dirigida pel seu col·lega André Campra. Anys després (1764) aquest Rèquiem tingué l’honor d’acompanyar al funeral d’un dels grans músics francesos, gran teòric de la música, Jean-Philippe Rameau. Després també es va interpretar en el funeral de Stanisław Leszczyński, Rei de Polonia l’any 1766 i en el de Louis XV a l’any 1774.

Rèquiem de Jean Gilles

És un Rèquiem per solistes (soprano, alt, tenor i baix ), cor i orquestra. Està escrit en llatí, seguint el model catòlic romà i les seves parts són:

I.- Introit, Rèquiem Aeternam;

II.- Kyrie;

III.- Gradual;

IV.- Ofertori;

V.- Sanctus;

VI.-Agnus Dei;

VII.- Post comunió: Lux Aeterna.

Us proposo escoltar l’enregistrament que en fa la discogràfica Harmonia Mundi de la interpretació del Cor i Orquestra de La Chapelle Royale, dirigits per Philippe Herreweghe, amb Agnes Mellon (soprano), Howard Crook i Herve Lamy (tenors) i Peter Kooy (baix). Duració: 42 minuts.

Res més amics, gaudiu d’aquesta altra joia de la música Barroca. Que la música no us deixi mai, segur que us farà bé. Jaume

(*).- A França es denominaven grans motetes, a una forma que demanava cors dobles i forces orquestrals importants, per diferenciar-los de la forma petita que era considerat un gènere de cambra, per a una o dues veus solistes, un o dos instruments solistes i baix continu -el baix continu normalment el proporcionava el clavicèmbal d’una casa o l'orgue en una església petita-

(**).- Les “Leçons de ténèbres” és un gènere de música barroca francesa que es va desenvolupar a partir de les lamentacions polifòniques del servei tenebres de compositors renaixentistes (Sermisy, Gesualdo, Tallis i Tomás Luis. de Victoria...). S’interpretaven els dies de Setmana Santa.