Rèquim Barroc III. Zelenca.
- Jaume
- 9 jul 2024
- 3 Min. de lectura
Actualizado: 12 nov 2024

Aquest és el cinquè concert virtual del cicle dedicat als Rèquiems i el tercer que dedicarem als Rèquiems del Barroc.

Avui us proposo escoltar i gaudir del Rèquiem de Zelenka, catalogat com ZWV 46.
Malgrat que fou escrit a Dresden, el Land protestant més important del Sacre Imperi Romanogermànic, te l'estructura d’un Rèquiem catòlic i és que l'autor Jan Dismas Zelenka es va convertir al catolicisme per motius polítics. Ès un Rèquiem escrit l’any 1733 pel funeral de Frederic August I de Saxònia, també conegut com a August II de Polònia o August el Fort (Dresden, 12 de maig de 1670 - 1733) qui fou Elector de Saxònia des de 1694 fins a 1733 i rei de Polònia (1697-1706 i 1709-33). Està escrit en llatí i la seva tonalitat principal és Re major.
Zelenca ha estat un compositor molt poc conegut fins que fou “descobert” al segle XX, fenomen bastant habitual en els músics del Barroc, ja que el classicisme i els seus grans compositors relegaren als compositors del Barroc a l’oblit. A favor d’aquesta tesi, s’explica que els quatre fills de JS. Bach que es van dedicar a escriure música (Wilhelm Friedemann Bach, Carl Philipp Emanuel Bach, Johann Christoph Friedrich Bach, Johann Christian Bach) li deien al seu pare: On vas pare, això ja no es porta, aquesta música ja no es fa, ja ha passat de moda... Bé tal vegada és una anècdota exagerada, però el cert és que aquests fills, encara que van mamar del barroc, es van criar com a músics en el principi del classicisme.
El classicisme defugia de les floritures del barroc, val a dir que la música del barroc era molt difícil d’escriure. Fos com fos, d’aquell estil florit se’n va perdre la mena i en sortir Haydn, Mozart, Beethoven..., aviat la gent s’oblidà de Bach i dels altres compositors del Barroc.
També, tots coneixem l’anècdota que Mendelssohn va “ressuscitar” a Bach quasi cent anys després de la seva mort en trobar una de les seves partitures en el paper amb què el seu carnisser havia embolicat la carn que li havia comprat.
Amb Zelenka va passar quelcom similar; donat que Zelenka era considerat un compositor massa conservador en el seu temps, la major part de la seva obra va quedar en l’oblit després de la seva mort, i no va ser fins a finals del segle XX, tres-cents anys després de la seva mort, quan algunes de les seves obres es van tornar a interpretar.

Jan Dismas Zelenka va néixer el 16 d'octubre de 1679 a Louňovice pod Blaníkem, un petit poble al sud-est de Praga. No se sap molt de la seva infància i joventut, però sabem que acabà la seva vida a Dresden el 23 de desembre de 1745. Probablement va rebre la primera educació musical al col·legi jesuïta de Praga, anomenat Clementnum. L'any 1710 fou contractat com a músic a la Capella Reial Saxona de Dresde. De 1715 a 1719 va estudiar amb Johann Joseph Fux a Viena i amb Antonio Lotti i Alessandro Scarlatti a Italia. En 1719 va fixar la seva residència definitiva a Dresde, on va ser nomenat el 1721 vicemestre de capella i, el 1729, director de música de l'Església, on va escriure tota la seva música religiosa. Zelenka va ser un dels grans mestres del barroc tardà. Era molt apreciat i considerat per JS Bach. Durant molt de temps va ser oblidat, fins que va ser redescobert a final dels anys 1950, pel flautista Milan Munclinger i el seu conjunt Ars Rediviva, dedicat a la recuperació de música oblidada.


Rèquiem de Zelenka, ZWV 46

Zelenca va escriure quatre Rèquiems, però nosaltres escoltarem el més conegut, el ZWV 46. Us proposo escoltar la versió que en fa el Collegium 1704 dirigits per Václav Luks

El seu minutatge és:
Requiem, Kyrie 0:00;
Dies Irae 9:10;
Tuba Mirum 10:03;
Mors Stupebit 11:24;
Liber Scriptus 11:56;
Rex Tremendae 14:14;
Recordare 14:45;
Lacrimosa 18:40;
Domine Jesu Christe 22:05;
Sanctus 25:54;
Benedictus 27:32;
Agnus Dei 31:25;
Lux Aeterna 35:12.
Res més amics que gaudiu d’aquesta bona música barroca! Jaume
Comments