Rèquiem Barroc I. André Campa

Seguim amb el que serà el tercer Concert del cicle dedicat als Rèquiems.

Arribats a aquest punt, la personalitat, qualitat i interpretació d’aquestes obres probablement no aconsella barrejar-les, per la qual cosa hi haurà molts Concerts, tal com serà el cas d’avui, que els dedicarem a un únic Rèquiem.

Context històric i musical

En el Concert d’avui ja encetem un nou període en l’evolució dels Rèquiems a través dels diferents estils en la història de la música. Deixem el Renaixement i entrem en el Barroc. Permeteu-me, doncs, donar abans uns apunts del Barroc musical i el seu context...

El Barroc musical comença a finals del segle XVI i acaba a mitjans del segle XVIII i, per enquadrar-ho en compositors ben coneguts, podríem dir que abasta des de la música de C. Monteverdi a la de J.S. Bach. Els estudiosos el cataloguen en tres períodes: Barroc primerenc (1580-1630), Barroc mitjà (1630-1680) i Barroc tardà (1680-1750)..., però d’això ja en parlarem un altre dia...

El Barroc va ser una conseqüència de la lluita religiosa que va tenir lloc a Europa a causa de la Reforma protestant, sent la resposta la Contrareforma catòlica. L'enfrontament religiós va provocar un canvi de mentalitat que va afectar tots els aspectes de la cultura, l'art i la societat.

La pau d'Augsburg de 1555 i el Concili de Trento (1545-1563) constitueixen la fi d'una crisi llarga per a la cristiandat occidental, que deixa d'existir com a unitat per dividir-se de forma legal en dues confessions: catòlica romana i luterana. La pau d'Augsburg va imposar el principi de “cuius regio eius religio”: l'estat tindrà la religió del príncep, i com a individus hauran d'adoptar la mateixa confessionalitat. A Anglaterra, l’any 1534, durant el regnat d'Enric VIII, ja havia tingut lloc la Reforma anglesa pel desig del rei Enric VIII d'obtenir la nul·litat del seu matrimoni. El que va començar com una disputa política i no teològica va tenir profundes conseqüències tant polítiques com teològiques. Després de la separació de Roma, per l'Acta de Supremacia Reial, el monarca es va convertir en cap suprem de l'Església d'Anglaterra, que esdevingué una Església nacional independent de Roma. També, l’any 1648 la Pau de Westfàlia va acabar la Guerra dels Trenta Anys i donava reconeixement legal als calvinistes. Apareixen així dues formes clares de religiositat: els que admeten el catolicisme romà i els que no l’admeten: anglicans, luterans i calvinistes que no admeten la jerarquia de l’Església de Roma. Aquestes divisions mostren tres Europes diferents: la catòlica del sud, la protestant del nord i l’anglicana anglesa.

Políticament, les monarquies absolutes dominen el panorama polític d’Europa i hi ha tres classes socials: l’aristocràcia, el clero i el poble, però el poder segueix estant a les mans de l'aristocràcia i de l'Església, que volen mostrar la seva autoritat organitzant grans espectacles en què la música sempre estarà present. Es converteixen, per això, en mecenes dels millors artistes, els quals treballaran en les seves corts i en els seus palaus. Els compositors només es guanyaven la vida escrivint música si eren prou afortunats de ser a la nòmina d'una institució política o religiosa.

Il Musici. Caravaggio Metropolitan Museum of Art

El Barroc és una època de gran fecunditat pel món de la cultura, l'art i la ciència. En aquesta època es donaran cita personatges importants al món de la literatura: Lope de Vega, Calderón, Moliere, Shakespeare...; a la pintura comptarem amb artistes com Velázquez, Rembrant, Rubens...; a més de destacar científics com Galileu Galilei, Newton... L'acceptació de la teoria de Copèrnic del segle XVI que els planetes no giren al voltant de la terra va fer l'univers un lloc molt més gran, mentre que el treball de Galileu va ajudar a assolir un millor coneixement dels cosmos. Grans pensadors com ara Rene Descartes, Hobbes, Spinoza i Locke aborden els grans interrogants de l'existència. Les nacions europees van créixer involucrades en el comerç exterior i la colonització, que les posà en contacte directe amb les parts del món que abans eren desconegudes.

Musicalment, la música del barroc es caracteritza fonamentalment per dos fets:

1.- El canvi dels modes antics per les escales tonals. Els modes del Renaixement cauen en desús i s’adopten les escales tonals amb tres notes que les caracteritzen: tònica, dominant i sensible i unes successions d’intervals entre les notes que caracteritzen i diferencien les escales majors de les menors. Això comporta la creació de l’harmonia tonal que queda subordinada als acords, amb una conducció harmònica de canvis freqüents.

2.- L’adopció del baix continuo (baix xifrat) que és interpretat majorment per un o més instruments melòdics greus (viola el fagot o el violoncel), afegint un instrument harmònic (arpa, llaüt, clavicèmbal o un orgue) per als acords, fets segons un xifrat escrit a la partitura, sota la nota del baix (baix xifrat)

Durant el Barroc apareix l'orquestra, on predominen els instruments de corda com el violí, viola i violoncel, als quals es van anar afegint altres instruments de vent i percussió. L’orgue té la seva edat d’or durant el barroc i les esglésies, tant catòliques, com protestants o anglicanes, l’incorporen en els seus edificis per a ser utilitzat durant els oficis religiosos.

És durant aquest període on sorgeixen diferents gèneres musicals que actualment se'ls coneix com a gèneres clàssics: les òperes, les cantates, les sonates, les suits, els oratoris i les Passions.

El territori que dominarà musicalment el Vell Continent serà Itàlia, amb Florència, Venècia, Roma i Nàpols com els centres de més rellevància i influència. En altres països es desenvoluparan característiques peculiars, però la influència italiana en música estaria sempre latent. L’auge de les monarquies absolutistes, que afavoreix el desplegament i floriment de les capelles musicals a les corts reials. Les acadèmies, centres d'art marcadament laïcistes, seran un punt important per a la creació musical.

La música religiosa, encara que l’Església ha anat perdent la seva anterior i gran hegemonia, continua tenint un pes important durant el Barroc. Tant l'església protestant com la catòlica aprofitaran les innovacions que es donen a la música profana per crear noves formes. La litúrgia luterana i calvinista van trobar un obstacle amb el llatí i al cant litúrgic basat en el text llatins, i per això van canviar el llatí per la llengua vernacla i crear noves composicions o adaptar, si això era possible, nous textos a melodies litúrgiques o populars. Neix la “misa protestant”, el “coral luterà”, i la “salmòdia calvinista”.

Per encetar els Rèquiems del Barroc us proposo l’audició del que per mi és una de les joies estimades de la meva discografia. Situem-nos a França a la cort del rei Lluís XV. Any 1723. Un compositor de talent escriu una missa de difunts que ens transporta al Barroc més sofisticat i a l'espiritualitat feta música. Em refereixo al Rèquiem de André Campra.

Rèquiem de André Campra

André Campra (Aix-en-Provence, 4 de dessembree de 1660 - Versalles, 29 de juny de 1744) va ser un fenomen del seu temps. Va treballar per als més alts estaments francesos. Mestre de Música de Notre-Dame de París, director de l'Òpera de París, Mestre de Capella de la Chapelle Royale a Versalles…

Recomano la versió dirigida per John Eliot Gardiner, solistes i Monteverdi Choir, amb l’English Baroque Soloists, editada per Erato.

És pura perfecció!, com tot el que fa Gardiner