Rèquiem Classisisme V. Vogler

Seguim amb el Cicle de Concerts dedicats als Rèquiems, el d’avui, el numero 12, serà el cinquè dedicat als Rèquiems del Classicisme.

El Rèquiem d’avui és poc conegut, malgrat que és molt apreciat per molts experts. Dedicarem el Concert al Rèquiem en MI bemoll Major per a quatre solistes i orquestra de Georg Joseph Vogler

Georg Joseph Vogler és un compositor , organista , professor i teòric alemany nascut a Würzburg el 15 de juny de 1749 i que morí en Darmstadt el 6 de maig de 1814. Animat pel seu pare, violinista i fabricant d'instruments, Georg Vogler va ser, des dels deu anys, un organista notable i va tocar el violí, així com altres instruments. Va estudiar humanitats i dret a la Universitat de Wurtzburg (1766-1767), després va anar a estudiar teologia a Bamberg (1767-1770). Va ser enviat a Bolonya i també tingué com a mestre de música el pare Martini. A Roma va ser ordenat sacerdot pel que també és conegut com el “Abat Vogler”.

A la tornada a Alemanya a Mannheim crea una escola de música. Els seus estudiants li eren devots, però es guanyà molts enemics a causa de la novetat dels seus dissenys d'ensenyament. Vogler impulsà un nou sistema de digitació per al clavicèmbal (que Mozart qualifica de “llastimós”), innovà en el camp de les tècniques de construcció d'orgues (simplificació del mecanisme, rebuig de mescles excessivament multiplicades) i desenvolupà una teoria musical revolucionària basada en els principis definits per Valotti.

Després se'n va anar a París on, després d'haver hagut d'afrontar una hostilitat franca per les seves teories heterodoxes, es va presentar com el continuador dels principis plantejats per Rameau.

Va ser un gran viatger (Països Baixos, Estocolm, Espanya , Portugal , Grècia , Polònia ,els Països Bàltics, Rússia , però també el nord d’Àfrica , Turquia , Armènia y Grenlàndia), en busca de noves melodies nacionals. Finalment retornà a Alemanya i fundà una nova escola de música a Darmstadt, la Tonschule, que gaudí d'una gran fama. Els seus alumnes més famosos són Franz Danzi, Peter Winter, Gänsbacher, Carl Maria von Weber i Giacomo Meyerbeer, que li tenen un afecte il·limitat. Mozart sempre feu d’ell comentaris despectius.

Va morir sobtadament d'apoplexia a Darmstadt el 6 de maig de 1814 i es enterrat a el cementeri Kappelplatz d’aquesta ciutat.

Compositor particularment fèrtil que conreà tots els gèneres musicals, mostrant-se particularment hàbil en el tractament de l'orquestra i la veu. Ha compost nombroses obres de música vocal (tant profana com sacra), òperes i música escènica, melodrames, ballets, simfonies i concerts, música de cambra i peces per a piano. Tot i això, les composicions de Vogler han caigut del tot en l'oblit i, malauradament, la posteritat sembla apoderar-se del judici de Mozart, que va descriure el compositor com un "bufó musical”.

El seu Rèquiem data dels darrers anys de la seva vida i sobre ell hi ha diversitat d’opinions. A mi, que no sóc un expert, m’agrada molt; conté molts moments dramàtics, passatges d'una bellesa sublim, així com alguns arranjaments inusuals. Hi ha un Dies Irae extremadament dramàtic, una melodia que es fon en el Lacrimosa que és una delícia, un Benedictus a capella pels quatre solistes absolutament magnífic (escolteu-ho al minut 37:56 de la versió que us proposo), el defineix un motiu ressonant del metall i un estrany tremolor de Quantus,....., no sé, vosaltres mateixos..., al meu parer és un Rèquiem que val molt la pena. Weber el va anomenar el "Rèquiem diví" de Vogler i, de fet, es va comparar amb el de Mozart en el seu moment i, tot i que el judici del temps ha considerat que no arribava a aquest nivell exaltat per Weber, segueixo creient que és una gran obra.

Hi ha poques versions de l’obra. La que he trobat i us proposo escoltar crec que és molt bona i és la de l’orquestra Munich Neue Hofkapelle i el cor Munich Orpheus Choir, dirigits per l’acreditat director de cor, l’alemany Gerd Guglhor (*). Els quatre solistes son: Roswitha Schmelzl. (soprano, Dominika Hirschler (Mezzo-soprano), Michael Mogl (tenor) i Wolf Matthias Friedrich. (Baix-bariton)

Les seves parts i el seu minutat és el següent:

 I. Kyrie: Requiem 00:00; Te decet hymnus 3:39; Te decet hymnus (2) 6:40: Kyrie 8:07

II. Sequenz: Dies Irae 10:59; Quantus tremor 13:40; Tuba mirum 14:54; Mors stupebit 18:34; Ingemisco 21:48; Lacrimosa 24:44

III. Offertorium: Domine Jesu Christe 26:43; Quam olim Abrahae 29:51;

IV. Sanctus: Sanctus 31:52; Pleni sunt coeli 34:43; Osanna 36:30; Benedictus 37:56; Osanna 40:37

V. Agnus Dei: Agnus Dei (1) 42:06; Agnus Dei (2) 44:26; Lux aeterna 46:51

VI: Absolutio ad tumbam: Libera me 48:48; Dum veneris 51:48; Dies illa 53:26; Quando coeli 54:28; Requiem aeternam 55:11

(*)Gerd Guglhör (director de coral), nascut a l’any 1952.

El director de coral alemany, Gerd Guglhör, va estudiar educació musical, inclosa la direcció de cors, amb Kurt Suttner i Max Frey a la Musikhochschule de Munic entre 1973 i 1977. Va completar la seva formació professional amb un màster amb Fritz Schieri.

De 1980 a 1995, Gerd Guglhör va ser el director del gran cor mixt de la Akademischer Gesangverein (Societat Coral Acadèmica) de Munic. El 1982 va fundar l'Orpheus-Kammerchor (Orpheus Chamber Choir), que aleshores va oferir un gran nombre de concerts i també va participar en concursos de cant (el 1994, l'Orpheus-Kammerchor va ser guardonat amb el Diploma d'Or al concurs internacional de cors de Riva). També han realitzat nombrosos enregistraments en emissió i, a partir de 1995, també produccions en CD.

L'any 1986, se li va demanar a Gerd Guglhör que digués conferències per a la direcció de conjunts musicals a la Musikhochschule de Munic, a més de la seva ocupació principal com a professor de música a l'escola Maximiliansgymnasium de Munic. El 1991 va acceptar una ocupació a temps parcial com a director de cor. Des de 1993, té una ocupació a temps complet com a professor de direcció de conjunt i direcció de cors, ciència de la veu i formació de veu coral a la Musikhochschule de Munic. Ha estat contractat regularment com a consultor per a la formació de la veu coral i la direcció de cors: El 1993, entrenament de la veu durant el festival de música de l'església protestant a Munic; l'any 1994, improvisació coral durant un taller de música d'església protestant; És el director del gran cor mixt de la setmana coral tradicional del Bayerischer Sängerbund (Unió Coral Bavaresa) de Bad Feilnbach, i és el director durant els caps de setmana de jazz del Bayerischer Sängerbund.

El 1994, Gerd Guglhör va produir J.S. La Passió per Sant Joan de Bach (BWV 245) amb l'Orpheus-Chor per a la Bayerischer Rundfunk (empresa de radiodifusió bavaresa) per al Programa de Ràdio de l'Escola. El 1995, va ser nomenat director del Bach-Chor & -Orchester Fürstenfeldbruck.

Actualment, Gerd Guglhör està dirigint, ciència de la veu i formació de veu coral a la Musikhochschule (Col·legi de Música) de Munic.

Res mes amics. La setmana que ve hi tornarem amb el que probablement serà l’últim concert de la sèrie en el Classicisme. Suposo que ja endevineu quin serà el Rèquiem escollit per tancar la Sèrie del Classicisme. Desprès començarem un apassionant període amb la sèrie de Rèquiems del Romanticisme.... Mentrestant, sigueu feliços i que la música us acompanyi sempre. Jaume