Rèquiem Classisisme IV. J.C.Bach

En el Concert d’avui, l’onzè Concert virtual del cicle dedicat als Rèquiems, seguirem en el classicisme, amb el quart concert dedicat als Rèquiems d’aquest estil i d’aquesta època.

Si tendíem a considerar els Rèquiems com obres de maduresa, el d’avui és una de les obres primerenques del seu compositor. Avui dedicarem el Concert a la Missa da Rèquiem de Johann Christian Bach, escrit quan nomes tenia 22 anys.

Johann Christian Bach era el fill petit del matrimoni entre Johann Sebastian Bach i Anna Magdalena Bach. Va néixer a Leipzig el 5 de setembre de 1735 i va morir a Londres l’1 de gener de 1782. Va ser l’últim fill de J.S. Bach, qui va morir quan en J.C. tenia quinze anys. Malgrat que va rebre les primeres lliçons de música del seu pare, J.C. va ser deixeble del seu germà per part de pare, en Carl Philipp Emanuel Bach. A l’any 1754 es va traslladar a Itàlia (Bolonia) on estudià contrapunt amb el pare Martini. Després s’instal·là a Milà on estudià amb Giovanni Battista Sammartini. Quan J. C. Bach finalment es va desfer de la influència de la seva família, va obtenir el seu primer èxit a Itàlia, on es convertiria del luteranisme al catolicisme i finalment esdevindria organista de la catedral de Milà. És, en aquest temps i per aquesta catedral, quan va escriure la Missa de Rèquiem que escoltarem en el concert d’avui. En aquest temps se’l coneixia con el “Bach Italià”, però a partir de 1762 es traslladà a Londres on conreà gran èxit, pel que també se’l coneix com el “Bach de Londres” .

La música Johann Christian es separa de l'estil de J. S. Bach i dels dos germans Bachs majors; s’enquadra dins l’estil galant del primer classicisme, un estil que es caracteritzava per les frases equilibrades, l'èmfasi en la melodia i l'acompanyament, sense massa complexitat en el contrapunt. L'estil galant rebutjava les intricades línies de la música barroca, preferint les melodies fluides en frases periòdiques. J.C. Bach solia anomenar el seu pare "vell perruca", en referència a la seva afecció per les formes musicals ja antiquades a la seva època (cànons, fugues, contrapunt...); alguna vegada, ja adult, ell mateix va reconèixer que, a causa de la seva complexitat, no estava capacitat per interpretar molt del que el seu pare havia escrit.

Els experts sostenen que va tenir una gran influencia en la música de Mozart. En 1764, a Londres, el Mozart nen, en una de les “tournés” de nen prodigi organitzades pel seu pare, conegué a J. C. Bach, es van fer amics i l'associació va durar els següents 18 anys, fins a la mort de J. Christian. Durant la resta de la seva vida Mozart va reconèixer el seu deute artístic amb aquest fill petit del gran Johann Sebastian. i es diu que va aprendre d'ell com produir brillants i atractives textures musicals.

Les composicions de Bach inclouen onze òperes, dos misses, un Rèquiem, Te Deum, Magnificat, Miserere,així com música de cambra, música orquestral i composicions per a teclats.

Pel que fa a la Missa da Rèquiem podríem dir que és una peça estranya i heterogènia, que ambienta només tres seccions de la missa de rèquiem tradicional: la seqüència Introit, Kyrie i Dies Irae de 12 parts. El Introit i el Kyrie són exercicis de polifonia basat en cançons planes del segle XVI i només a la seqüència final la seva música troba la seva pròpia veu expressiva. Malgrat això, en aquesta Missa hi ha molts moments memorables com l'emocionant obertura de doble cor del Dies irae i l'ària de baix obertament operística del "Quantus tremor", amb els seus potents accents de l'orquestra.

Son pocs els enregistraments d'aquesta obra, suposo que perquè J.C. Bach no és un nom prou gran, comercialment parlant. No he trobat cap enregistrament on hi hagués únicament tota la Missa da Rèquiem completa, però he trobat l’enregistrament d’Harmonia Mundi que jo tinc a la meva discoteca de casa. En ell hi ha tot el Rèquiem sencer i desprès segueix amb un altra obra escrita mes o menys en la mateixa època, el Miserere en si bemoll major, que també val prou la pena.

L’enregistrament és a càrrec de la RIAS Kammerchor i l’Akademie für Alte Musik Berlin, dirigits per Hans-Christoph Rademann (*) amb els solistes Lenneke Ruiten, Ruth Sandhoff, Colin Balzer i Thomas Bauer

La Missa de Rèquiem acaba uns segons abans del minut 42 i al minut 42: 50 comença el Miserere.

Les parts del Rèquiem tenen la següent duració:

I. Introitus. Requiem aeternam.

II. Kyrie 5:31 Dies irae c-Moll / ut mineur / C minor (T 202/4)

1. Coro. Dies irae 3:00

2. Aria (B). Quantus tremor 3:18

3. Aria (S). Tuba mirum 3:18

4. Coro. Mors stupebit 2:42

5. Aria (A). Quid sum miser 2:28

6. Terzetto (S, A, B). Rex tremendae 2:18

7. Coro. Juste judex ultionis 2:12

8. Aria (T). Ingemisco 3:43