Rèquiem Classisime II. Salieri

Seguim amb el que serà el novè concert del cicle dedicat als Rèquiems, el d’avui el segon pel que fa als Rèquiems del Classicisme.

Avui estudiarem i sobretot gaudirem del que a parer meu és un dels bons Rèquiems del classicisme. És el Rèquiem d’un gran músic, per diverses raons, i probablement per cap atribuïble a ell mateix, ha estat un maltractat de la història de la música del classicisme, si més no presumptament se l’ha carregat amb el paper del dolent de la pel·lícula. Com ja haureu endevinat em refereixo a Antonio Salieri.

Retrat d`Antonio Salieri, obra de 1815 de Willibrord Joseph Mähler (1778-1860).

De Salieri s’ha fabricat tot un personatge. S’han dit moltes coses i no totes comprovades històricament. Sabem del cert que va néixer el 18 d’agost de 1750 a Leganago, un poblet del Vèneto italià, a la província de Verona. Encara que va passar la gran part de la seva vida a Viena, va ser un compositor cosmopolita (París, Milà, Venècia, Roma) sobretot seguint la representació de les seves òperes. És considerat el millor compositor del seu temps, fins que va aparèixer Mozart, cosa que el va entristir, però que va acceptar, reconeixent el talent extraordinari de Mozart. Van ser deixebles seus Beethoven, Schubert, Liszt, Hummel, Czerny.

La seva posició professional (“Kapellmeister” a la Cort de Viena) li va proporcionar u estatus que Mozart mai va tenir i això va crear un cert ressentiment en Mozart. Malauradament, se l’ha tractat de mesquí, envejós..., se l’ha acusat de plagi (acusacions de Mozart i el seu pare, es diu que també instigades pel poeta Giovanni Battista Casti, rival del poeta de la cort Lorenzo da Ponte, autor del llibret de Figaro) i fins i tot es diu, sense que s’hagi pogut comprovar, que la rivalitat amb Mozart el va portar fins a intentar la seva mort (...que si el va enverinar..., etc). Aquests rumors no comprovats han alimentat literatura, òperes i cine com la pel·lícula Amadeus, amb guió de l’anglès Peter Shaffer i dirigida per Milos Forman, o l’òpera de Rimski Kórsacov basada en el llibret de Alexander Pushkin.

Està clar que Salieri reconeixia el gran talent de Mozart, tant és així que a l’any el 1788 quan Salieri va ser nomenat Kapellmeister, en lloc de proposar per a l'ocasió una de les seves òperes va preferir reeditar Les Noces de Fígaro de Mozart.

Salieri va treballar com a “Kapellmeister” a la Cort de Viena (un càrrec dels millors pagats a l’època) i va tenir al seu càrrec la música per a les cerimònies religioses de la coronació i, entre altres obres, va triar dues misses de Mozart: les avui catalogades com a KV 317 (la popularment coneguda com a “De la coronació”) i KV 337 (Missa solemnis) compostes a Salzburg el 1779 i 1780 respectivament, més l'ofertori Misericòrdies Domini KV 205a. Salieri com a kapellmeister, va mantenir aquestes i altres obres litúrgiques de Mozart al seu repertori al costat de les de Haydn i Albrechtsberger.

Les llegendes es resisteixen a morir, i la de Mozart i Salieri és una de les més mencionades en l'imaginari la fabulació morbosa ...

Antonio Salieri (1750-1825), va ser una figura irreemplaçable per a la seva època. No només per ser el màxim dirigent musical a la cort de Viena, centre neuràlgic del desenvolupament artístic europeu, sinó també per haver instruït a futurs mestres com Beethoven, Liszt o Schubert... Salieri és autor d’òperes, cantates i altra música religiosa i va morir amb 74 anys a Viena el 7 de maig de 1825, quasi 34 anys després de la mort de Mozart.

A la seva tomba al cementiri central de Viena hi ha la següent inscripció escrita per Joseph Weigl, un dels seus pupils

Ruh sanft! Vom Staub entblößt,

Wird Dir die Ewigkeit erblühen.

Ruh sanft! In ew'gen Harmonien

Ist nun Dein Geist gelöst.

Er sprach sich aus in zaubervollen Tönen,

Jetzt schwebt er hin zum unvergänglich Schönen.

Descansi en pau! Despullat de pols

L'eternitat florirà per a tu.

Descansi en pau! En harmonies eternes

El teu esperit ara està alliberat.

S'expressava en notes encantadores,

Ara flota cap a la bellesa eterna.

Rèquiem en Do menor d`Antonio Salieri

El seu Rèquiem en Do menor va ser escrit l’any 1804, no sabem a qui va dedicat, però es diu, malgrat que històricament no està comprovat, que a la mort de Salieri, Franz Schubert, el seu alumne predilecte, va dirigir en aquell homenatge la missa de difunts que Salieri s’havia escrit anys enrere per aquell precís moment.

Aquest Rèquiem, escrit en llatí i seguint la norma catòlica romana, és al meu parer una obra amb moments grandiosos, en què el cor adquireix una importància primordial, més que els solistes i l’orquestra. Els extensos passatges homofònics, en què contrasta successivament l'uníson auster amb la radiant polifonia, o les ampul·loses i líriques melodies operístiques a la italiana, al costat del insistent requeriment dels timbals, aconsegueixen una càrrega dramàtica, que pocs compositors han aconseguit en els Rèquiems (amb el permís de Verdi, és clar!, però això ja ho veurem en un dels propers concerts...).

Us proposo la versió que en fa el Cor i l’Orquestra Gulbenkian, dirigits per Lawrence Foster

Les seves parts són:

1. Introitus/Kyrie. Larghetto-Allegretto-Larghetto