Concerts per a violí i violoncel. Barroc III

En el que serà el nostre tercer Concert de música per a violí i violoncel, seguirem en el Barroc i el d’avui serà dedicat al violí.

Avui el nostre artista invitat serà “Il prete rosso” (El capellà pèl-roig) i segur que ja tots sabeu de qui parlo. Si senyor, avui dedicarem el nostre concert a part -que n’hi ha molta- de l’obra per a violí d’Antonio Vivaldi.

Retrat d'Antonio Vivaldi. Autor desconegut. 1723

Antonio Vivaldi va néixer a Venècia, no se sap amb certesa exacta el dia del seu naixement, però sembla ser que va ser el dia 4 de març del 1678, doncs com no podia ser d’altra manera, aquell mateix dia hi hagué un terratrèmol. Morí a Viena el 28 de juliol del 1741 i diuen que de per vida sempre patí d’asma.

Fou un virtuós violinista i un gran compositor. Del seu pare, en Gianbattista Vivaldi, un altre pel-roig, també conegut per això amb el sobrenom de “Rossi”, d’ofici forner, barber i excel·lent violinista -per aquest últim ofici també se’l coneixia com el “sonador”-, que no devia ser tant mal “sonador”, doncs va arribar a ser violinista a la Cappella di San Marco, amb un sou de vint-i-cinc ducats, va ensenyar violí a l'Ospedale dei Mendicanti i va actuar en els principals teatres d'òpera de Venècia, fou de qui el nen Antonio aprengué a tocar el violí. L’Antonio, resultar ser aviat un excel·lent virtuós del violí i aquí comença la nostra història...

Davant el virtuosisme del seu fill, Giovanni Battista va fer per proporcionar-li la millor educació musical que li fou possible, va estar al costat del seu fill durant tota la seva vida, li va fer de mestre, copista i d’administrador dels seus negocis teatrals. A Venècia vivien sota el mateix sostre fins a la mort de Giovanni, que va morir només cinc anys abans de la mort del mateix Antonio. Pel pare i pel virtuosisme del fill, l’Antonio va entrar de violinista a l'orquestra de la Cappella di San Marco, a la vegada que estudiava “per lliure” de capellà (estudiava des de casa, sense viure al seminari) i el 23 de març de 1703 fou ordenat sacerdot.

L'1 de desembre del 1703, va ser contractat com a professor de violí i sacerdot en un orfenat per a nenes, l'Ospedale della Pietà de Venècia, una institució finançada per la República, que recollien infants orfes, fills il·legítims o abandonats pels pares. Els nois aprenien un ofici i les noies eren educades en la música fins als 15 anys, que es quan havien de marxar, llavors les noies musicalment més avançades esdevenien membres de l'orquestra i el cor de l'Ospedale, que era una formació de gran prestigi.

A finals de 1706, diuen que per motius de salut (“male di petto ossia strettezza di petto”, que sembla que era asma), l’Antonio va demanar ser dispensat de celebrar missa. Tal vegada per les xerrameques que això comportà, ell mateix, al cap de 25 anys va escriure el següent:

“No he dit missa per espai de 25 anys i no tinc intenció de tornar-ho a fer, no per causa de prohibició o cap ordenança, sinó per la meva pròpia voluntat, a causa d'una malaltia que he patit des de la infància i que encara em turmenta. Després d'haver estat ordenat sacerdot, vaig dir missa durant un any, però posteriorment vaig decidir no tornar-la a dir per haver hagut d’abandonar tres vegades l'altar abans de concloure el sacrifici a causa de la meva malaltia.

Per aquesta raó visc gairebé sempre a interiors i mai surto si no és en góndola o carruatge, ja que no puc caminar sense sentir dolor i opressió al pit. Cap cavaller no m'ha convidat a anar a casa, ni tan sols el nostre príncep, perquè tots coneixen la meva feblesa. Puc sortir a passejar després del sopar, però mai no vaig a peu. Aquesta és la causa que mai no digui missa”

Quan deixà de dir missa, Vivaldi es va dedicar, entre altres activitats, a l'òpera i allà va conèixer Anna Girò (o Giraud ?), una jove cantant d'òpera que estaria sempre amb ell. Per a ella, va escriure la major part dels primers papers en les seves òperes i hi ha qui diu que eren amants. Abans d'Anna, Vivaldi solia anar acompanyat d'altres dones, la qual cosa fa pensar que la decisió de no fer missa podria tenir altres motivacions menys relacionades amb la salut...

Amb discussions amb els que manaven l’Ospedale, amb anades i vingudes i compaginant-ho amb els seus viatges i amb la feina d’empresari del teatre de San Angelo de Venècia, l'Ospedale della Pietà va ser sempre casa seva i la major part dels seus concerts, cantates i música sacra va ser composta per a l'orquestra i el cor de l'Ospedale, tant és així que en algunes de les seves obres, encara es poden llegir els noms de les joves a qui dedicava l'obra.

Arran dels seus concerts “L'Estro Armonico” (op. 3), la seva fama s'escampà per tot Europa. D'altra banda, la seva activitat empresarial en l'àmbit de l'òpera era lucrativa, ja que desenvolupava el que era el principal entreteniment musical de l'època i encara més a Venècia, un dels centres on es va desenvolupar aquest gènere artístic i on existien diferents teatres que competien entre si per atraure el nombrós públic. La seva fama transcendí Venècia: Vicenza, Florència, Milà, Roma..., estrenaven òperes seves. Els concerts per a violí de “Les quatre estacions” esdevingué una de les seves obres més famoses, i fou publicada a Amsterdam i d’allà coneguda arreu d’Europa.

Entre altres coses, Vivaldi va compondre la música de noces del rei Lluís XV de França i en total va compondre més de cinc-cents concerts, a banda d'òperes i música sacra.

Però com en tants casos d'altres artistes, tots els èxits que acompanyaren en vida no evitaren que morís ben pobre. Els enemics de Vivaldi pressionaren el cardenal de Ferrara perquè prohibís, per immoral, la temporada d'òpera que aquest havia de realitzar. Aquest fet va fer decidir Vivaldi a marxar cap a Viena, on regnava Carles VI, per aconseguir el lloc de compositor de la cort. Però les coses no van anar tal com Vivaldi havia pensat, Carles VI morí i Vivaldi acabà sense protecció i va haver d'anar malvenent manuscrits fins a la seva mort. Vivaldi morí a Viena el 28 de juliol de 1741 i va ser enterrat una fossa comuna. Al funeral de Vivaldi, celebrat a la catedral de Viena, van cantar els nens del cor de la catedral, entre els quals hi havia el futur compositor Joseph Haydn.

Johann Sebastian Bach admirava tant la música de Vivaldi que va transcriure diverses de les seves obres. Aquest fet resultà fonamental, gràcies a ell, jo i tots nosaltres el podem estudiar i gaudir de la seva música, doncs amb la mort de Vivaldi la seva música restaria oblidada. Van ser els estudiosos de Bach al segle XIX, els que van sentir de nou la seva música gràcies als antics manuscrits on Bach havia transcrit els concerts d’algú anomenat A. Vivaldi. Tots ja sabien qui era Bach, però qui era Vivaldi...? Per sort es va realitzar una cerca, cosa que va donar com a resultat el rescat de Vivaldi de l'oblit.

Ara toca gaudir de la seva música...

L'Estro Armonico” (op. 3). Vivaldi

La selecció que he fet de la seva extensa obra per a violí, es centra en la seva obra Op 3 “L’estro armonico” (La inspiració harmònica), una col·lecció de 12 Concerts escrits l’any 1711 tots per a un o més violins, acompanyats d’altres instruments de corda.

“L’estro armonico” va significar per Vivaldi un dels seus primers reconeixements i un increment important de la seva reputació, fins i tot J.S. Bach va fer per alguns d’ells transcripcions per a teclat . També, donat que Vivaldi, malgrat ser capella, solia viure rodejat de dones, he buscat que la interpretació fos majoritàriament a càrrec d’elles. Veureu que bé que ho fan!

De l’estro armonico, donat que cada concert no té una gran durada, he seleccionat quatre concerts,

Concert per a quatre violins en Re major, op 3 nº1, RV 549

Camerata Viesgo, Ivan Monighetti

Concert per a 2 Violins i cordes en La menor, Op. 3, No. 8

Concert No.10 en Si menor per a 4 violins

Concert No.11 Op.3 'L'estro Armonico'

3 Balanas, Sinfonietta Riga & Ben Palmer

Concert de les quatre estacions. Vivaldi

També, tractant-se de Vivaldi, he considerat que no podia fer de menys dos dels Concerts de les Quatre estacions, “l’Hivern” i “l’Estiu”

L'Hivern

L'estiu

Res més amics que la frescor de la música de Vivaldi apaivagui tots els nostres malsons. Que la música us acompanyi sempre.

Jaume

---

PD/ L’obra de Vivaldi és rica i extensa. He fet la selecció i el guió basat i centrat en concerts de música per a violí, però us exhortaria a no conformar-vos només amb això. Si teniu temps i ganes, busqueu i escolteu la seva música vocal i sacra. Val la pena, no us en penedireu!