Rèquiem Romanticisme XII. Gounod

Seguim amb el que serà el vint-i-cinquè concert de la sèrie dedicada als Rèquiems i el que fa dotze dels dedicats als Rèquiems del Romanticisme.

El d’avui és un Rèquiem que a mi no m’acaba d’agradar i no el tinc pas considerat en el grup dels millors Rèquiems, però ja sabeu, contra gustos no hi ha res escrit, i si més no, el seu autor es considerat com probablement el millor compositor francès del seu temps.

Tal vegada sigui que no conec prou bé al seu compositor. Probablement els entesos en òpera hi puguin dir mes que jo, si be pel que tinc entès algunes de les seves obres obtingueren el que se’n diu “diversitat d’opinions”. El fet és que aquest Rèquiem figura en la llista dels bons rèquiems de la historia i com a tal el tinc en la meva col·lecció i se’n ha de parlar en el concert d’avui, però des de que el vaig escoltar per primera vegada, he pensat que podia ser millor... Al final us exposaré el perquè

Em refereixo al Rèquiem de Gounod, l’última obra que va escriure aquest compositor.

La cosa va anar així...: El 1890 malauradament Gounod va viure la mort del seu nét Maurice, de quatre anys d’edat. Aquest fet el va commoure profundament i es refugià en la composició, començant el seu Rèquiem. Una obra que els que en saben més que jo la cataloguen com una música melòdica, transparent, confiada i calmada i plena de consolació. És la que seria la seva última composició. El va tenir ocupat entre el març de 1891 i principis de 1893. El compositor no va arribar a viure per veure estrenada aquesta obra. El 15 d'octubre de 1893, tot i sentir-se cansat, Gounod va anar a l'església amb el seu alumne i fidel company Henri Büsser; cap a migdia, va seure al seu estudi per acabar uns retocs a l'arranjament per a piano de la seva missa de difunts. La seva esposa el va trobar inconscient, amb el cap reposant a la partitura. Tres dies després va morir.

L'autor

Charles Gounod (París, 1818 - Saint-Cloud, l'Illa de França, 1893) compositor, director i organista francès. Fou un dels músics francesos més famosos del segle XIX. La seva música va arribar a ser la més poderosa i la més àmpliament difosa expressió del romanticisme francès en la seva forma més lírica i sentimental. Gran compositor d'òperes i música sacra, viatjà pels focus musicals més importants d'Europa on s'omplia de coneixement. Als 21 anys guanya un premi de composició a Roma i el gran Hector Berlioz escriu sobre una de les seves obres: “Tot és nou i distingit: la melodia, les modulacions i l'harmonia. Gounod demostra ací que podem esperar-ho tot d'ell” Va ser un dels compositors més prolífics i importants de la segona meitat del segle XIX.

Tot i ser principalment conegut per l'òpera Faust i per la seva Ave Maria, va compondre en pràcticament tots els gèneres de l'època, tant profans com religiosos. Dins de la música Sacra Gounod va compondre unes quinze Misses, la més coneguda (que ,per cert, aquesta sí que m’agrada molt) la Missa solemne de Santa Cecilia (1854).

Tal vegada l’obra més coneguda és la seva Ave Maria. Figura en el “hit parade” de la majoria, sinó de tots, els Tanatoris de Barcelona, on ofereixen als familiars dels seu clientes totes aquelles possibles “músiques de cinc minuts” per acomiadar als seus difunts. Quasi a diari, i molts dies més d’una vegada, amb la interpretació d’aquesta Ave Maria, sota les indicacions d’aquests empresaris del negoci de la mort, molts músics arriben a poder arrodonir els ingressos per poder assolir l’hipoteca o el lloguer de l’habitatge (*).

No se si en Gounod en va ser o no el precursor, però aquesta Ave Maria ve a ser com aquells “treballs per fer a casa” que ens donaven quan estudiàvem harmonia: escriure una melodia sobre una base harmònica coneguda, o l’inrevés, crear l’harmonia per una melodia donada. L’obra consisteix en una melodia del compositor superposada a la base harmònica que li dona el Preludi No 1 en Do major (BWV 846) del llibre I “El clavecí ben temprat “de J. S. Bach, escrit 137 anys abans. De fet ja se la coneix com l’Ave Maria Bach-Gounod (no sabem que hi diria Bach!). La veritat és que Gounot ho va fer molt bé i aquesta Ave Maria funciona de meravella, Sobre ella s’han fet molts diferents arranjaments instrumentals.., per a violí i guitarra, quartet de corda, piano sol, violoncel.... i els cantants d'òpera, cors i formacions musicals l'han enregistrat centenars de vegades durant el segle XX.

L'obra

El Rèquiem esta escrit en la tonalitat de Do major, en llatí seguin les següents parts:

1. Introït/Kyrie;

2. Séquences/Dies Irae;

3. Sanctus;

4. Benedictus;

5. Pie Jesu (aternant amb Benedictus);

6. Agnus Dei.

Te una durada de uns 35 minuts

Ha de ser interpretat per soprano, alto, tenor, baix (SATB), cor mixta, orgue i orquestra (2 flautes , 2 oboès, corn anglès, 2 clarinets, 2 fagots, 4 trompes, 2 trompetes, 3 trombons, tuba, timbales, percussió, arpa i cordes.

El 1895 va ser publicat pòstumament pel seu alumne Henri Büsser en diverses versions. L'estrena va ser dirigida per Gabriel Fauré a l'església de Sainte-Madeleine de París per commemorar el primer aniversari de la mort del compositor i va ser molt aclamada a la premsa contemporània.

Bé, independent de que a mi em pugui agradar o no, com veieu aquest Rèquiem no és una futilesa. Tal com diuen, en qüestió de gustos no hi ha d’haver disputes, tal vegada sigui el meu poc coneixement de l’autor el que fa que aquest no sigui un Rèquiem del meu gust. Val a dir que l’he tornat a escoltar tres vegades abans de parlar-vos-en, però segueixo com us he dit de bon principi.

Al meu parer els dos primers moviments son molt bons, però a partir del Sanctus la cosa canvia, no segueix el discurs musical iniciat en els dos primers moviments i hom te la impressió de que li han canviat l’obra i fins i tot l’autor. A partir del Sanctus, és una obra que se’m fa lenta i carregosa....

Que hi farem!, espero que vosaltres en sabreu gaudir més que jo.

Rèquiem de Gounod

 Del que he trobat a YouTube he triat una representació en viu feta a l’església de la Madeleine de Paris per commemorar el 150 aniversari del naixement de Gounod. Els cors son potents i nombrosos; al meu parer en el cor de veus blanques hi ha problemes d’interpretació, i de coordinació d’aquests amb els solistes, però segurament son coses del directe.(40 min)

A més del Rèquiem us adjunto un YouTube de l’Ave Maria i un altre de la seva base harmònica, El Preludi en Do major (BWV846) de Bach, a fi que també vosaltres en traíeu les vostres pròpies conclusions.

Ave Maria (2,45 min)

Preludi de Bach (2,48 min)

(*) Desgraciadament és així..., i això passa amb els músics, amb els científics i amb molta altra gent de valors. No se si és el país o la societat. En general sembla que el que val és fer “el pelotazo” o ser espavilat i fer el que fan els polítics, dir que si o que no segons les ordres de la manada.... Societat de miops (curts de vista) !!!

Res més amics, ja us haureu adonat que avui m’he llevat amb el peu canviat ... No en feu massa cas i escolteu el Rèquiem, l’Ave Maria de Gounod i el Preludi de Bach. Que la música us acompanyi sempre. Jaume