Concerts per a violí i violoncel. Estil Galant I

Seguim amb el que serà el desè Concert virtual dedicat al violí o al violoncel. Deixarem el Barroc i seguirem amb el que s’ha anomenat música d’estil galant. Avui dedicarem el Concert al violoncel i a un autor d’aquest període de la música galant, Luigi Boccherini, gran violoncel·lista, compositor i violinista.

L'estil Galant

La música galant respon al gust i les necessitats de l'aficionat burgès i a una música composta per a l'àmbit domèstic. És per això més senzilla, tant des del punt de vista instrumental com a musical, i exigeix menys virtuosisme que la seva antecessora barroca.

Les principals característiques de l’estil galant són:

Increment de la importància de la melodia com a portadora d’expressió.
Utilitza frases musicals simples, curtes, fàcils de recordar i de caràcter “enganxadis”.
El seu vocabulari harmònic és reduït i emfatitza principalment la tònica i la dominant i cerca la varietat a través de les modulacions.
Utilitza el baix de manera funcional i amb escàs valor melòdic.
Fa poc us de les textures polifòniques.

L'estil galant s'oposa tant a la complexitat com al virtuosisme de la música barroca, sobretot al virtuosisme dels estils tardans, encara vinculats a la pràctica del baix continu. És un estil de caràcter domèstic i burgès com a contraposició als gèneres aristocràtics, i té el seu origen a les galanteries dels clavecinistes francesos de principis del segle XVIII. Va aconseguir la seva màxima projecció durant el tercer quart d’aquest segle.

Cronològicament, si el barroc s’acaba amb la mort de Bach, podem dir que l’estil galant és l’estil que segueix al barroc (els fill de J.S. Bach en van ser uns del precursors, sobretot en Carl Philipp Emanuel Bach) i d’alguna manera aquest estil es pot considerar precursor del classicisme

L'autor

Retrat anónim de Boccherini tocant el violoncel, c. 1766–1767

Ridolfo Luigi Boccherini (Lucca, 19 de febrer de 1743 - Madrid, 28 de maig de 1805) va ser un violoncel·lista italià, probablement el millor del seu temps, compositor i també violinista de l'època clàssica, (va néixer 29 anys desprès de Carl Philipp Emanuel Bach, un dels precursors de l’estil galant). Malgrat tot, Boccherini conservà l’estil cortès i galant i es mantingué una mica al marge dels principals centres musicals europeus.

Tal vegada les seves obres més conegudes son el Minuet del seu Quintet de corda en mi, op. 11, núm. 5 (G 275) i “Música nocturna de las calles de Madrid” -el Quintet para corda en do major, Op. 30. (la (La TV amb la sèrie Goya i la publicitat de la mel de granja San Francisco ha contribuït a la seva difusió).

L’altra obra mes coneguda és el “Concert per a violoncel en si bemoll major” (G 482). Aquesta darrera obra era coneguda durant molt de temps en la versió molt alterada del violoncel·lista i prolífic arranjador alemany Friedrich Grützmacher, però recentment ha estat restaurada a la seva versió original.

Cenyint-nos a la seva música per a violoncel, a més de la que hi ha en els seus més de 120 quintets de corda, aquesta es concentra en las Sonates per a violoncel i continu (més de 20 Sonates) i en els seus 12 Concerts per a violoncel i orquestra, amb especial èmfasis al concert en si bemoll major, mencionat en el punt anterior i considerat una de les seves obres mes vonegudes.

Luigi Boccherini va néixer en una família de músics a Lucca, Itàlia, el 1743. Va ser el tercer fill de Leopoldo Boccherini, violoncel·lista i contrabaixista, i germà de Giovanni Gastone Boccherini, un poeta i ballarí que va escriure llibrets per a Antonio Salieri i Josep Haydn.

Com veieu Luigi nasqué en una família d’artistes. Va rebre les seves primeres lliçons de música als cinc anys pel seu pare, que li va ensenyar violoncel, i després va continuar els seus estudis als nou anys amb “l'abbé” Vanucci, director musical d'una catedral local, a San Martino. Quan Luigi va arribar als tretze anys, Leopoldo Boccherini el va enviar a estudiar a Roma amb Giovanni Battista Costanzi.

El 1757, junt amb el seu pare, van anar a Viena, on la cort els va emprar com a músics al Burgtheater. El 1761 Luigi Boccherini va anar a Madrid, i el 1770 va entrar al servei de l'infant Luis Antonio d'España (1727–1785), germà petit del rei Carles III. Allà, Boccherini va florir sota el patrocini reial, fins que un dia el rei va expressar la seva desaprovació davant un passatge d'un nou trio, i va ordenar a Boccherini que el canviés. El compositor, sens dubte irritat per aquesta intromissió en el seu art, no el va retirar i es reafirmà en la seva idea duplicant el passatge, la qual cosa va comportar el seu acomiadament immediat. Després va acompanyar a Don Luis (l'Infant) a Arenas de San Pedro, un petit poble de les muntanyes de Gredos a Àvila; allà hi va escriure moltes de les seves obres més famoses.

Els mecenes posteriors van incloure l'ambaixador francès a Espanya, Lucien Bonaparte, així com el rei Friedrich Wilhelm II de Prússia, violoncel·lista aficionat, flautista i àvid partidari de les arts. Les coses es van torçar i Boccherini va caure en temps difícils després de la mort del seu mecenes espanyol (1785), la de les seves dues esposes (1785 i 1805) i les seves quatre filles (1796, 1802 i 1804). Va morir a Madrid l'any 1805, sobreviscut per dos fills, dels que encara ara viuen descendents a Madrid. El seu cos va estar enterrat a la basílica pontifícia de Sant Miquel de Madrid fins al 1927, quan les seves despulles van ser repatriades i enterrades a l'església de San Francesco de la seva Lucca natal.

De la seva música per a violoncel he fet la següent selecció:

Sonates de Ridolfo Luigi Boccherini

Adjunto la col·lecció completa del segell Brillian Classics:

Us l’adjunto perque en pogueu disposar, però poc a poc (son 4 hores de sonates).

Com a botó de mostra us suggereixo la G 2, en Do menor, una interpretació de Hayoung Choi registrada en directe durant la Queen Elisabeth Competition de 2022. Té un petit problema tècnic d’uns segons de duració (problemes de l’enregistrament en directe) però la qualitat tan de l’interpretació, com del reste del registre s’ho val. Duració 8, 33 minuts

Concerts per a violoncel de Ridolfo Luigi Boccherini

Els Concerts complerts també estan recollits per Brillian Classics. També perque en pogueu gaudir poc a poc (quasi 3,5 hores de concerts)

I com botó de mostra el Concert en Si bemoll major interpretat per Xavier Phillips

Encara que m’agradaria no passar per alt la versió de l’arranjament de Friedrich Grützmacher que en va fer ja fa anys la malaguanyada Jacqueline Du Pre (de la que jo n’era fan) Gaudiu d’aquest adagio !:

Res més amics,que en gaudiu i que la música us acompanyi sempre, però abans d‘acabar del tot voldria rendir un homenatge pòstum a l’Antonio Sanz de Loaysa.

L’Antonio és un conegut meu des de fa al menys quaranta anys. La nostra coneixença va ser per motius professionals que no venen al cas, però es va potenciar per la seva bonhomia i per la música. L’Antonio tenia dues aficions: els cavalls i la guitarra.... Era un guitarrista clàssic amateur, sempre l´he conegut estudiant guitarra i les nostres converses musicals, contribuïren molt en la nostra relació. Deixeu-me doncs, ja que estem amb Boccherini, dedicar-li una mostra de la seva música per a Guitarra. Valgui doncs aquest Fandango. Va per tu Antonio !